Correccions literatura pàgines 216 a 221

Correccions literatura pàgines 216 a 221

2. Text A: persones de la societat contemporània, generalment burgesos. / Temps i espai contemporanis, amb predilecció pels ambients familiars burgesos. / To mesurat i sense emocions. Narrador omniscient. / Gènere: novel·la. Moviment al qual pertany: Realisme. Text B: To melancòlic. Emocions desbordades. Ús habitual de la primera persona. / Tema: patriotisme. / Gènere: poesia. Moviment al qual pertany: Romanticisme. Text C: Personatges generalment extrets de l’antiga Grècia i Roma. Sovint actuen com a models de comportament. / Temps i espai: predilecció per l’antiga Grècia i Roma. / Gènere: teatre. Moviment al qual pertany: Neoclassicisme.

 3. L’objectiu fonamental de la Renaixença és fer ressorgir el cultiu de la literatura catalana («per què no pot deixar de fer lo humiliant paper de deixeble imitadora, creant-se una literatura pròpia i a part de la castellana?») i de tornar el prestigi a la llengua («s’avergonyeixen que se’ls sorprengui parlant en català com un criminal a qui atrapen en l’acte»). 

4. L’ús del català en l’àmbit culte i en la literatura escrita estava en una situació de perill de desaparició, ja que la producció d’obres de literatura culta en català havia disminuït sensiblement des dels segles de l’edat mitjana. La Renaixença pretén, per tant, fer «renéixer» el prestigi de la llengua i el conreu de la literatura culta en català. Cal fer notar, tanmateix, que en l’àmbit familiar o col·loquial i en la literatura popular l’ús del català vivia una situació de total normalitat, així mateix com la literatura popular. 

5. a Romanticisme. b burgesia industrial.

7.1. Temps: A la primera part parla en passat; a la segona, en present. Espai: A la primera part va pel mar; a la segona, malgrat que comença dient «ara ja no vaig per la mar», ens situa en una mar tempestuosa que esdevé una al·legoria de la vida. Interlocutor al qual fa la pregunta: A la primera part, al vers 9 s’adreça a un mariner («i li deia al mariner/ que vetlla dalt de la gàbia»; a la segona part, al vers 27 s’adreça a unes orenetes («Orenetes que pel cel/ aixecau tant la volada...». Causa del patiment del poeta: A la primera part pateix perquè s’enyora de la pàtria; a la segona part és un patiment davant les penes de la vida. 

7.2. Primera part: versos 1 a 6 (des de «Lo comte de Mataplana» fins a «benhaja lo cavall blanc». Es presenten els dos cavalls del comte i ja s’avança la càrrega simbòlica de cadascun d’ells. Segona part: versos 7 a 72 (des de «Un matí de la hivernada» fins a «l’en veu venir condemnat». Es desenvolupa l’acció: el comte, malgrat elsprecs de la comtessa, munta el cavall negre i es dirigeix cap a la vila per fer malvestats. El cavall corre desbocat i fins i tot vola per un escenari tenebrós. Finalment el comte es precipita pel Forat de Sant Ou, entrada de l’infern. Mentrestant, la comtessa l’espera a la porta del palau fins que al tercer dia apareix el seu esperit condemnat. Tercera part: versos 73 a 78 (des de «La nit era negra, negra» fins a «benhaja lo cavall blanc»). Es fa una equivalència entre el cavall i el diable i s’insisteix a maleir el cavall negre i a beneir el blanc. 

7.3. La pàtria a la segona part podria ser símbol de la mort entesa aquesta com l’inici d’una existència millor que la vida terrenal. 

7.4. Tema de Navegant: a la primera part podríem dir que el tema és l’enyorança de la pàtria, però a la segona part el tema és els patiments de la vida. L’opció que millor s’ajusta al tema de Lo comte Arnau és la c («El càstig que rep el comte Arnau per la seva mala vida»). 

7.7. Veiem que, al comte, li plau anar pel camí del mal en els versos 11 i 12, quan diu: «Perquè fuig dels camins aspres/ i a mi em plauen més que els plans». Veiem que la seva perdició va ser abusar dels seus vassalls i de les dones entre els versos 26 i 28, quan diu: «i ell a la vila fa cap/ on hi ha nines per perdre/ i pobres per escanyar». 

7.8. a-C; b-C; c-F; d-F; e-C.

7.11. Verdaguer utilitza el guionet per introduir l’estil directe. Exemple: resposta lliure.

melancòlic («lo que em feia patir/ era el mal de l’enyorança»). 

7.13. L’escenari d’El comte Arnau podem relacionar-lo amb l’adjectiu «tenebrós». Les paraules i expressions que ajuden a configurar l’escenari tenebrós són: «fosc com lo pecat», «Malhaja», «lo negre em sembla el diable,/ Déu nos lo tinga allunyat», «baldament fos Satanàs», «semblava un esperitat», «Los gombornesos se senyen/ quan lo veuen desbocat», «los llops d’aquelles muntanyes/ lo segueixen udolant/ alguns d’ells per simpatia/ altres olorant carn,/ que n’esperen un bon àpat/ més amunt o més avall», «sos ulls semblen llumenetes,/ llumenetes infernals», «al sentir sa udoladissa/ lo comte s’és esglaiat», «A la nit que és fosca, fosca,/ se barreja el temporal,/ i els pastors al comte veuen/ entremig de trons i llamps», «la tempesta esgarrifosa/ a mitja nit fa un esclat;», «d’on surt entre rius de flama/ lo renill del seu cavall», «passen nits de por i espant», «l’en veu venir condemnat», «La nit era negra, negra,/ més negre era son cavall,/ son cavall que era el diable/ Déu nos lo tinga allunyat». 

7.14. A la seva vellesa Verdaguer va haver de patir tot un seguit d’acusacions, rumors i difamacions relacionades amb la seva assistència a sessions d’exorcisme i a l’excessiva generositat en el repartiment d’almoines del Marquès de Comillas, casa d’on era capellà. Considerant que havia embogit, van suspendre’l com a capellà. Finalment fou perdonat –després que ell signés un document de penediment–. La relació de Verdaguer amb l’Havana és que, durant alguns anys, fa de capellà de vaixell de la Companyia Transatlàntica del Marquès de Comillas. Els vaixells d’aquesta companyia feien el trajecte Barcelona-L’Havana. 

7.15. Una llegenda és una narració que parteix d’algun fet o personatge real i que es presenta com una narració verídica però que conté, en realitat, alguns elements ficticis. El fet real de la llegenda del comte Arnau és el personatge: el comte va existir realment, i probablement tenia fama de mala persona. Els elements fantàstics afegits són, clarament, la peripècia del comte amb el cavall negre. 7.16. Mentre les llegendes hem dit a l’anterior activitat que parteixen d’un element real i que es presenten com a verídiques, les rondalles són generalment totalment fictícies i són presentades com a històries de ficció.