CATALÀ 1r CORRECCIONS LÈXIC. RELACIONS FAMILIARS

LÈXIC. RELACIONS FAMILIARS
Correccions de les activitats de la pàgina 219 del llibre de text.
RESPOSTES

CASTELLANO 2º CORRECCIÓN FENÓMENOS SEMÁNTICOS

FENÓMENOS SEMÁNTICOS
Corrección actividades del libro de texto pág. 91-92
RESPUESTAS

Correccions literatura "Àngel Guimerà"

Correccions "ÀNGEL GUIMERÀ"

1. Sebastià, el cacic del poble, necessita casar-se amb una pubilla per obtenir diners, però manté una relació secreta amb Marta. Per això decideix concertar un matrimoni entre la Marta i un pastor anomenat Manelic, perquè d’aquesta manera cessin els rumors que circulen pel poble sobre la seva relació. El matrimoni es du a terme i Manelic, que no sap res del que hi ha entre Marta i Sebastià, està enamorat de la seva dona, però aquesta no l’estima i ell n’és conscient. Per això, i per les burles de la gent del poble, està trist i vol tornar-se’n a la terra alta, d’on ve. És en aquest moment que Marta s’adona que Manelic s’ha casat sense saber res del que hi ha entre ella i Sebastià, i se n’enamora. Al final es produeix un enfrontament entre Sebastià i Manelic, en el qual aquest darrer mata el primer, i els dos enamorats fugen cap a la «terra alta», símbol de lloc pur en contraposició a la «terra baixa». 

2. «Crida els gossos de presa! Crida’ls!» / «Aparteu-se! He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!». Provoquen que el lector identifiqui els personatges “bons” (Manelic i Marta) en contraposició amb els “dolents” (Sebastià i els seus homes).

3. Sebastià: rabiós, sorprès, covard. Manelic: valent, embogit. Marta: poruga. Justificació de l’elecció: resposta oberta. 

4. S’expressen imitant la llengua col·loquial. Podem relacionar aquest fet amb el Realisme perquè, en voler reflectir fidelment la societat contemporània, aquest moviment reprodueix la manera de parlar de les persones, a diferència del Romanticisme, en què els personatges parlen generalment d’una manera molt artificiosa. 

5. Repeticions: «I ja estem sols! I ja estem cara a cara!»¸«Això es pensa, això»; «A tu! A tu!»; «Defensa’t, si pots, covard! Defensa’t!»; «Crida els gossos de presa! Crida’ls!»; «Té, more’t, i more’t de cara an ella!»; «Tothom aquí! Veniu! Tothom aquí!»; «I ara vosaltres a riure força! A riure!»; «Sí, sí! Anem-se’n, anem-se’n!»; «He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!». Exclamacions: Alguns dels molts exemples que podem trobar en el text són: «Per on entraves tu! Per la teva porta d’amo i de lladre!» «I ja soc aquí!... I ja estem sols! I ja estem cara a cara!». Formes verbals no normatives: «puga». Construccions pronominals no normatives: «more’t», «anem-se’n», «aparteu-se». 

6. Primera opció: La terra alta són les muntanyes, on tot és pur, bo i no corromput per la mà de l’home; la terra baixa és el lloc de les baixeses humanes, la maldat i el materialisme. 

7. El caciquisme és un sistema polític en el qual els resultats electorals estan influenciats per persones que tenen molt de poder en un determinat territori i que exerceixen xantatge o pressió sobre els seus habitants perquè votin les opcions que ells els diuen. De vegades es feia a canvi de diners, i altres vegades la mateixa por al cacic feia que ni calgués tan sols això. El cacic a Terra Baixa és Sebastià, perquè és qui mana al poble sense que ningú l’hagi escollit democràticament. Té poder, per exemple, per decidir el casament entre Marta i Manelic. 

8. Realisme: El temps i l’espai són contemporanis a l’autor. / És una obra teatral escrita en prosa i no en vers (com és habitual al segle xix) per fer més versemblant la manera com s’expressen els personatges. / L’obra reflecteix una realitat de l’època: el problema del cacic que abusa de la gent que està sota les seves ordres. Romanticisme: Els personatges s’expressen de manera apassionada. / Manelic mata Sebastià, que tenia tot el poble oprimit, i per això es converteix en heroi. / El tema principal és l’amor. Hi ha un triangle amorós entre Sebastià, Marta i Manelic. 

Correccions "El Temps" i "Accidents geogràfics"

Correccions "El Temps" i "Accidents geogràfics"

34. a-C / b-C / c-C / d-F / e-C 

35. a Pel maig, cada dia un raig. b A l’agost, a les set ja és fosc. c Pel febrer, treu fl or l’ametller. d A l’abril, cada gota en val mil. e Pel juny, la falç al puny. f Pel juliol, ni dona ni cargol. g Al febrer posa’t la bufanda que fa fred. h Pel juliol, sega qui vol. i Pel setembre qui tingui llavors que sembri. j Al juny , l’estiu no és lluny. k abril fi nit, el camp florit. l La pedra de juliol no té consol. m De flor de març, fruit no en veuràs.  

36. a de la matinada; b del matí; c del matí a 1 del migdia i de 4 a 6 de la tarda; d del vespre; e de la nit. 

37. a a la tarda. b a dos quarts de nou? c a un quart de dotze? d a tres quarts de nou. e al matí. f A la nit. g a la matinada. h a un quart de vuit. 

39. a-4 / b-10 / c-13 / d-12 / e-9 / f-1 / g-11 / h-7 / i-2 / j-5 / k-6 / l-3 / m-8 

40. a turó; b carena; c balma; d solana; e congost; f obaga; g glacera. 

41. a-4 / b-6 / c-9 / d-12 / e-8 / f-10 / g-3 / h-2 / i-7 / j-11 / k-5 / l-1 

42. a gorg; b esculls; c arxipèlag; d estret; e aiguamolls; f istme.  

Correccions lèxic "El medi urbà i el medi rural"

Correccions "El medi urbà i el medi rural"

46. viarany: corriol / vorera: voravia / callís: caminal / camí de bast: camí de ferradura / camí carreter: camí de carro. 

47. a Abans que fessin la carretera, això era un camí ral. b Els pastors guien els ramats pels camins ramaders. c El camí de ferradura permet el pas de bestiar, però és massa estret perquè hi passi un carro. d Si aneu a peu, és millor que passeu per aquesta drecera que porta directament al poble. e Per aquest corriol no hi passa mai ningú, per això hi ha tanta vegetació. f Hi ha sots però és prou ample; és un camí de carro. g Per anar pels horts, cal passar pel caminal. h La marrada passava a prop d’un llac preciós. Pagava la pena desviar-se una mica. 

48. Una cruïlla de carrers és el lloc on s’entrecreuen dos carrers o més. Per extensió, una cruïlla de camins és el lloc on s’entrecreuen dos camins o més. 

49. La paraula és tanca. 

50. porc, truja, garrí / cavall, euga o egua, pollí / bou, vaca, vedell / boc, cabra, cabrit / marrà, ovella, xai / ase, somera, pollí. 

51. medi rural: agricultor, ramader, agent rural, pastor, masover, rabadà, veterinari (està relacionat amb el medi rural i també amb l’urbà), pagès, auxiliar forestal, viticultor, apicultor, horticultor medi urbà: conserge, policia local, escombriaire, secretari, acomodador, veterinari (està relacionat amb el medi urbà i també amb el rural), recepcionista, botiguer, cambrer, caixer, botiguer, professor universitari. 

52. a Si plantes julivert al maig tot l’any en tens a raig (Vol dir que el mes de maig, quan comença la calor, és el moment adequat per plantar el julivert). b Si no regues pel juliol tot l’any el camp se’n dol (Vol dir que durant el mes de juliol, moment en què la calor és molt forta, cal regar a consciència). c Març marcejador, que de nit fa fred i de dia, calor (Vol dir que durant el mes de març el temps és inestable). 

53. a recol·lectar; b segar; c agarbar; d cavar; e batre; f adobar; g sembrar; h llaurar; i plantar; j podar. 

CATALÀ 1r LÈXIC. RELACIONS FAMILIARS

LÈXIC. RELACIONS FAMILIARS
Llegir la pàgina 218 del llibre de text.
Respondre les activitats de la pàgina 219: 55, 56, 57.

CASTELLANO 2º FENÓMENOS SEMÁNTICOS

FENÓMENOS SEMÁNTICOS
Lectura de la  teoría de la página 91 del libro de texto.
Actividades: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 y 9 de las páginas 91- 92 del libro.

Actividad. Verbos.

Enlace:https://drive.google.com/file/d/1jhHzIlm_EUGlqQf1pBsH3T9BJ3Ai3Xu0/view?usp=sharing

Tabla de formas verbales.

Enlace:https://drive.google.com/file/d/18n3k16lNDUNWUhDHrD5oWQfJ5iBARG1L/view?usp=sharing

CASTELLANO 1º LA SÍLABA

LA SÍLABA ( páginas 167-168)
Lectura de la teoría de la Sílaba y las Reglas generales de acentuación del libro de texto.
Actividades: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 y 13.

Textos de los medios de comunicación.

Leer las páginas 75-77.
Actividad página 78.

Literatura Àngel Guimerà

ÀNGEL GUIMERÀ

Llegeix el text de la pàgina 224 i respon les preguntes de la 1 a la 8 de la pàgina 225 

EL TEMPS lèxic

EL TEMPS


Després de llegir el vocabulari sobre el temps de les pàgines 200 i 201 del llibre de text:

1- Fes les activitats de la 34 a la 37


ACCIDENTS GEOGRÀFICS lèxic i redacció

ACCIDENTS GEOGRÀFICS


Després de llegir el vocabulari sobre els accidents geogràfics de les pàgines 202 i 203 del llibre de text:

1- Fes les activitats de la 39 a la 42

2- Busca una fotografia d'un paisatge i fes-ne una descripció de 12 línies on surti vocabulari d'aquesta unitat.
Compte amb els signes de puntuació (comes, punts i comes, punt i seguit , punt i a part).

EL MEDI URBÀ I EL MEDI RURAL lèxic i redacció

EL MEDI URBÀ I EL MEDI RURAL

Després de llegir el vocabulari sobre el medi urbà i el medi rural de les pàgines 218 i 219 del llibre de text:

1- Fes les activitats de la 46 a la 53

2- Escriu una redacció de 10 línies sobre el tema: "Què és millor viure en un poble o en una ciutat? Compte amb els signes de puntuació (comes, punts i comes, punt i seguit , punt i a part).
Estructura-la en tres parts: presentació, desenvolupament i conclusió.

Oraciones corregidas (10 últimas )

Enlace para las 10 últimas oraciones corregidas.
https://drive.google.com/file/d/1F3i240i77-ySFRuN8kr-dUxDC0GSNAyO/view?usp=sharing

Soluciones página 50. Comprensión lectora.

Soluciones comprensión lectora, página 50.
Enlace:https://drive.google.com/file/d/18MXVFEeTy9OwDUD9DSsLW6vGC9UPTWP8/view?usp=sharing

CORRECCIÓN CUESTIONARIO "La llamada de lo salvaje"

"La llamada de lo salvaje"
RESPUESTAS CAPÍTULO 6
RESPUESTAS CAPÍTULO 7

CORRECCIÓN ACTIVIDADES "El club de los poetas muertos"

"El club de los poetas muertos"
Respuestas

CASTELLANO 2º CORRECCIÓN ACTIVIDADES PÁG. 151

Corrección actividades pág. 151
Respuestas

CATALÀ 1r Correccions activitats pàg. 100-101

CORRECCIONS ACTIVITATS PÀG. 100-101
Respostes

LLATÍ 4t CORRECCIONS ACTIVITATS DÉUS I RELIGIÓ ROMANA

Correccions activitas de Religió Romana i déus
Respostes

Correccions "Els esports" pàg, 208 i 209

Correccions "Els esports"

51. Olímpics, esquí, tir, esportistes, tanques, llançament, curses, javelina, perxa, natació, pistola, eqüestre. 

52. futbol (5): driblatge, linier, orsai, quart àrbitre, triplet. tennis (3): cop de revés, gran eslam, iguals. 

53. jocs olímpics d’hivern: cúrling va als de gel i salt va als de neu. jocs olímpics d’estiu: judo va a esports de lluita, halterofília va a gimnàstica, llançament de martell va a atletisme, waterpolo va a esports aquàtics i tennis va a esports de pilota o bola. 

54. búnquer, un sota par, aturada a boxs, sotacasc, melé, forfet, escamot, poltre. (pàgina 209) 

55. a-4 / b-6 / c-10 / d-8 / e-3 / f-1 / g-9 / h-7 / i-2 / j-5 

56. a bàdminton. b javelina. c caiac. d aplegapilotes. e mallot. f xiulet. 

57. a futbol. b esquaix. c beisbol. d estic. e voleivol. f hoquei. 

58. a amateur. b àrbitre, xiular. c gimnàstica, poliesportiu. d la boxa. e beisbol. 

59. a-C / b-F / c-C / d-F / e-C 7. 

Correccions "Consells de seguretat a internet "

Correccions "Consells de seguretat a internet" pàg. 86 i 87

 1. c poden donar accés remot al control de l’ordinador i afectar els arxius existents.

 2. c quan la combinació de números i lletres (majúscules i minúscules) té més de 8 caràcters. 

 3. a-C, b-F, c-C. 

4. (Pot passar) Que [...] entrin al vostre ordinador i s’apropiïn de la vostra identitat. 

 5. emetre rajos, remetre una carta, cometre un delicte, transmetre un programa de ràdio, admetre una hipòtesi. 

 6. La majoria d’oracions del text presenten la modalitat exhortativa.

 7. Prosopografia (Descripció dels trets físics, vestimenta, aspecte general...) 

 8. faciliteu: present de subjuntiu; Sigueu: imperatiu; és: present d’indicatiu.

 9. aneu: anar; sapigueu: saber; faciliteu: facilitar; enganyin: enganyar; feu: fer; estiguin: estar; utilitzin: utilitzar; sigueu: ésser (o ser). Verbs regulars: facilitar, enganyar, utilitzar; verbs irregulars: anar (vaig, aniré...), saber (sé, sabia, sàpiga. ..), fer (faig, feia, faci...), estar (estic, estava, estigués...), ésser (sóc, era, sigui...). 

10. Demà, com cada dia, ella sortirà de l’institut a les tres i, al cap de deu minuts, arribarà a casa seva; abans de dinar, però, traurà l’ordinador de la motxilla i el deixarà damunt de la taula d’estudi de la seva habitació.

Soluciones comprensión lectora.

Soluciones. La metamorfosis. 1. B 2. B 3. A 4. C 5. A 6.B 7.C

Oraciones corregidas (12)

Las doce primeras oraciones corregidas.
Enlace:https://drive.google.com/file/d/1E_Xp_X47NGx2zQc5praG1tLQ_nuAwdEH/view?usp=sharing

CATALÀ 1r EXPRESSIÓ ESCRITA

EXPRESSIÓ ESCRITA
Després de la lectura "Un suficient d'anglès".
Explica de forma autobiogràfica l'última vegada que t´has enfadat amb algú: amb qui et vas enfadar, com va reaccionar cadascú, què vas sentir, què vas dir...
(Activitat 12 del llibre pàg. 101)

DIARI DEL CONFINAMENT



DIARI DEL CONFINAMENT


Aquesta activitat consisteix en escriure cada dia en un diari personal sobre el vostre estat d'ànim, sobre les vostres preocupacions, sobre allò que no podeu fer i voldríeu i sobre tot allò que fareu quan superem la pandèmia.

Es pot fer a mà o a ordinador.

Correccions connectors pàg. 115

CORRECCIONS CONNECTORS

1. Per començar, cal dir que el tema que es tractarà a continuació presenta connotacions negatives entre els estudiosos i, des de sempre, ha generat molta polèmica. 
Resposta orientativa: En primer lloc, cal dir que... 

2. a-2 (La sargantana ibèrica és freqüent en parets d’edificis o murs enderrocats; en efecte, abunda en terrenys rocosos o pedregosos en els quals pren el sol o troba refugis on amagar-se en cas de perill.) Funció: posar èmfasi / b-3 ( L’atmosfera és la capa de gasos, en proporció variable, que envolta la Terra. Així, hi trobem nitrogen (78,08%), oxigen (20,95%), heli i altres gasos nobles.) Funció: donar detalls / c-1 (Les malalties infeccioses més conegudes estan causades per un virus; de la mateixa manera, altres microorganismes que poden provocar-les són els bacteris, fongs, protozous, etc. Funció: relacionar idees. 

3. Resposta orientativa. Per acabar, l’ús de la tauleta tàctil s’ha generalitzat, sobretot entre la població més jove. Després d’haver-ne vist els avantatges i inconvenients, la decisió de comprar-ne una és completament personal i intransferible.

4. a-4; b-1; c-5; d-2; e-3. 

5. Abans de res, (1) tots els historiadors coincideixen a afirmar que la democràcia és un sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. Per evitar possibles abusos, va sorgir la idea de la separació de poders: en concret, (2) una part de l’estat es limita a dictar lleis: el poder legislatiu; una altra part serà la responsable d’aplicar les lleis: el poder executiu; i una tercera part avaluarà si el poder executiu ha fet el que havia de fer: el poder judicial. Per un costat, (3) es reparteixen les tasques públiques; per l’altre, (4) s’assegura la intervenció de més persones. Cal insistir en la necessitat d’una organització política de la societat, és per això que (5) són imprescindibles unes normes de convivència per tal d’evitar conflictes en les relacions humanes. En definitiva, (6) la democràcia ha estat una de les aportacions més importants de l’antiga cultura grega a la civilització actual. (1) Funció: Introduir un tema; (2) Funció: Donar detalls; (3) Funció: Relacionar idees [primer dels dos termes correlatius]; (4) Funció: Relacionar idees [segon dels dos termes correlatius]; (5) Funció: Posar èmfasi; (6) Funció: Finalitzar el text.

 6. Resposta oberta. 

ESPORTS lèxic i redacció

ESPORTS


Després de llegir el vocabulari sobre els esports de les pàgines 208 i 209 del llibre de text:

1- Fes les activitats de la 51 a la 59

2- Escriu una notícia o una redacció de 12 línies sobre l'esport que més t'agradi. Ha de sortir vocabulari de la unitat. Compte amb els signes de puntuació (comes, punts i comes, punt i seguit , punt i a part).
Estructura-la en tres parts.

Correccions "Els mitjans de comunicació " pàg. 206 a 207

Correccions "Els mitjans de comunicació "

 46. a notícia / b maquetista / c reportatge / d redacció / e editorial / f lectors, tiratge.

49. ràdio: e falca, f ràfega / TV: a plató, g espot, h títols de crèdit, i regidor / ràdio i TV: b audiència, c sintonia, d programa. 

50. a-4 / b-1 / c-6 / d-2 / e-8 / f-3 / g-5 / h-7.

CONSELLS DE SEGURETAT A INTERNET lectura

CONSELLS DE SEGURETAT A INTERNET

Després de llegir aquests consells dels Mossos d'esquadra (pàg. 86) respon les preguntes de la 1 a la 10 (pàgines del llibre de text 86 i 87)

Correccions l'estat d'ànim pàg. 214 i 215

CORRECCIONS L'ESTAT D'ÀNIM

34. Resposta orientativa; a ansietat. b felicitat. c nerviosisme. d mal humor. e tristesa. f vergonya. g disgust. h desànim. i por. 

35. Resposta orientativa; plorar, enutjar, alegrar, entristir, disgustar, avergonyir. 

36. Fastig: sensació de cansament que produeix en l’ànim una cosa de la qual estem saciats, que no ens interessa gens / Fàstic: sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna. a Un llimac s’havia introduït dins la carmanyola; quan el vaig veure, la cara se’m va contraure en una clara expressió de fàstic. b El meu germà anava canviant el canal del televisor amb el comandament a distància. Feia quinze dies que no es podia moure del llit i trobava que això era un veritable fastig. 

37. 1a accepció: Causar fàstic (a algú). La frase que s’hi relaciona és la a: Haver de netejar aquest vàter tan brut és una feina que em fastigueja. 2a accepció: Molestar en extrem. La frase que s’hi relaciona és la b: El fastiguejava que el castiguessin sense sortir. 

38. Resposta oberta.

 39. La lírica és la poesia en la qual predominen l’element i el to afectiu, sentimental i emotiu. Es relaciona amb els estats d’ànim perquè una poesia lírica expressa el món subjectiu de l’autor i per tant hi sobresurten les sensacions íntimes. 

40. a Resposta orientativa. desitjat, anhelada, ràbia, entretenir, sentia. b Resposta orientativa. entusiasmat, exultant. c Reacciona amb fortalesa, perquè tot i el contratemps es referma en la idea d’esperar la noia. No, no varia d’estat ànim; al contrari. d anhelada. e Perquè els pagesos havien construït una església molt a prop de la gran roca pedra. Resposta oberta (per donar un toc d’èpica i emoció al passatge, etc.). f Al final del text, segurament el noi se sent trist i decebut, perquè la noia que tant esperava ha de marxar cap a casa. 

41. a Visca! Anirem una setmana a Nova York! b Vaja! Ja s’ha tornat a espatllar l’ascensor! c Uf, tinc moltes factures i no sé pas com m’ho faré per pagar-ho tot! d Bah, no n’hi ha per a tant, no cal posar-se nerviós. e Ai las! Quina desgràcia!! Pobres de nosaltres! 

42. uf!: aclaparament / visca!: entusiasme / bah!: despreocupació / ai las!: lamentació / vaja!: disgust.