Correccions literatura "Àngel Guimerà"

Correccions "ÀNGEL GUIMERÀ"

1. Sebastià, el cacic del poble, necessita casar-se amb una pubilla per obtenir diners, però manté una relació secreta amb Marta. Per això decideix concertar un matrimoni entre la Marta i un pastor anomenat Manelic, perquè d’aquesta manera cessin els rumors que circulen pel poble sobre la seva relació. El matrimoni es du a terme i Manelic, que no sap res del que hi ha entre Marta i Sebastià, està enamorat de la seva dona, però aquesta no l’estima i ell n’és conscient. Per això, i per les burles de la gent del poble, està trist i vol tornar-se’n a la terra alta, d’on ve. És en aquest moment que Marta s’adona que Manelic s’ha casat sense saber res del que hi ha entre ella i Sebastià, i se n’enamora. Al final es produeix un enfrontament entre Sebastià i Manelic, en el qual aquest darrer mata el primer, i els dos enamorats fugen cap a la «terra alta», símbol de lloc pur en contraposició a la «terra baixa». 

2. «Crida els gossos de presa! Crida’ls!» / «Aparteu-se! He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!». Provoquen que el lector identifiqui els personatges “bons” (Manelic i Marta) en contraposició amb els “dolents” (Sebastià i els seus homes).

3. Sebastià: rabiós, sorprès, covard. Manelic: valent, embogit. Marta: poruga. Justificació de l’elecció: resposta oberta. 

4. S’expressen imitant la llengua col·loquial. Podem relacionar aquest fet amb el Realisme perquè, en voler reflectir fidelment la societat contemporània, aquest moviment reprodueix la manera de parlar de les persones, a diferència del Romanticisme, en què els personatges parlen generalment d’una manera molt artificiosa. 

5. Repeticions: «I ja estem sols! I ja estem cara a cara!»¸«Això es pensa, això»; «A tu! A tu!»; «Defensa’t, si pots, covard! Defensa’t!»; «Crida els gossos de presa! Crida’ls!»; «Té, more’t, i more’t de cara an ella!»; «Tothom aquí! Veniu! Tothom aquí!»; «I ara vosaltres a riure força! A riure!»; «Sí, sí! Anem-se’n, anem-se’n!»; «He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!». Exclamacions: Alguns dels molts exemples que podem trobar en el text són: «Per on entraves tu! Per la teva porta d’amo i de lladre!» «I ja soc aquí!... I ja estem sols! I ja estem cara a cara!». Formes verbals no normatives: «puga». Construccions pronominals no normatives: «more’t», «anem-se’n», «aparteu-se». 

6. Primera opció: La terra alta són les muntanyes, on tot és pur, bo i no corromput per la mà de l’home; la terra baixa és el lloc de les baixeses humanes, la maldat i el materialisme. 

7. El caciquisme és un sistema polític en el qual els resultats electorals estan influenciats per persones que tenen molt de poder en un determinat territori i que exerceixen xantatge o pressió sobre els seus habitants perquè votin les opcions que ells els diuen. De vegades es feia a canvi de diners, i altres vegades la mateixa por al cacic feia que ni calgués tan sols això. El cacic a Terra Baixa és Sebastià, perquè és qui mana al poble sense que ningú l’hagi escollit democràticament. Té poder, per exemple, per decidir el casament entre Marta i Manelic. 

8. Realisme: El temps i l’espai són contemporanis a l’autor. / És una obra teatral escrita en prosa i no en vers (com és habitual al segle xix) per fer més versemblant la manera com s’expressen els personatges. / L’obra reflecteix una realitat de l’època: el problema del cacic que abusa de la gent que està sota les seves ordres. Romanticisme: Els personatges s’expressen de manera apassionada. / Manelic mata Sebastià, que tenia tot el poble oprimit, i per això es converteix en heroi. / El tema principal és l’amor. Hi ha un triangle amorós entre Sebastià, Marta i Manelic.