Lectura i activitats.
ULISSES I EL CAVALL DE TROIA
CATALÀ 1r CORRECCIONS LÈXIC. RELACIONS FAMILIARS
LÈXIC. RELACIONS FAMILIARS
Correccions de les activitats de la pàgina 219 del llibre de text.
RESPOSTES
Correccions de les activitats de la pàgina 219 del llibre de text.
RESPOSTES
Correccions literatura "Àngel Guimerà"
Correccions "ÀNGEL GUIMERÀ"
1. Sebastià, el cacic del poble, necessita casar-se amb una pubilla per obtenir diners, però manté una relació secreta amb Marta.
Per això decideix concertar un matrimoni entre la Marta i un pastor
anomenat Manelic, perquè d’aquesta manera cessin els rumors que
circulen pel poble sobre la seva relació. El matrimoni es du a terme
i Manelic, que no sap res del que hi ha entre Marta i Sebastià, està
enamorat de la seva dona, però aquesta no l’estima i ell n’és conscient. Per això, i per les burles de la gent del poble, està trist i vol
tornar-se’n a la terra alta, d’on ve. És en aquest moment que Marta
s’adona que Manelic s’ha casat sense saber res del que hi ha entre
ella i Sebastià, i se n’enamora. Al final es produeix un enfrontament
entre Sebastià i Manelic, en el qual aquest darrer mata el primer, i
els dos enamorats fugen cap a la «terra alta», símbol de lloc pur en
contraposició a la «terra baixa».
2. «Crida els gossos de presa! Crida’ls!» / «Aparteu-se! He mort
el llop! He mort el llop! He mort el llop!». Provoquen que el lector
identifiqui els personatges “bons” (Manelic i Marta) en contraposició amb els “dolents” (Sebastià i els seus homes).
3. Sebastià: rabiós, sorprès, covard. Manelic: valent, embogit.
Marta: poruga. Justificació de l’elecció: resposta oberta.
4. S’expressen imitant la llengua col·loquial. Podem relacionar
aquest fet amb el Realisme perquè, en voler reflectir fidelment la
societat contemporània, aquest moviment reprodueix la manera de
parlar de les persones, a diferència del Romanticisme, en què els
personatges parlen generalment d’una manera molt artificiosa.
5. Repeticions: «I ja estem sols! I ja estem cara a cara!»¸«Això es
pensa, això»; «A tu! A tu!»; «Defensa’t, si pots, covard! Defensa’t!»;
«Crida els gossos de presa! Crida’ls!»; «Té, more’t, i more’t de cara
an ella!»; «Tothom aquí! Veniu! Tothom aquí!»; «I ara vosaltres a
riure força! A riure!»; «Sí, sí! Anem-se’n, anem-se’n!»; «He mort el
llop! He mort el llop! He mort el llop!». Exclamacions: Alguns dels
molts exemples que podem trobar en el text són: «Per on entraves
tu! Per la teva porta d’amo i de lladre!» «I ja soc aquí!... I ja estem
sols! I ja estem cara a cara!».
Formes verbals no normatives: «puga». Construccions pronominals
no normatives: «more’t», «anem-se’n», «aparteu-se».
6. Primera opció: La terra alta són les muntanyes, on tot és pur, bo
i no corromput per la mà de l’home; la terra baixa és el lloc de les
baixeses humanes, la maldat i el materialisme.
7. El caciquisme és un sistema polític en el qual els resultats electorals estan influenciats per persones que tenen molt de poder en
un determinat territori i que exerceixen xantatge o pressió sobre
els seus habitants perquè votin les opcions que ells els diuen. De
vegades es feia a canvi de diners, i altres vegades la mateixa por
al cacic feia que ni calgués tan sols això. El cacic a Terra Baixa
és Sebastià, perquè és qui mana al poble sense que ningú l’hagi
escollit democràticament. Té poder, per exemple, per decidir el
casament entre Marta i Manelic.
8. Realisme: El temps i l’espai són contemporanis a l’autor. / És
una obra teatral escrita en prosa i no en vers (com és habitual al
segle xix) per fer més versemblant la manera com s’expressen els
personatges. / L’obra reflecteix una realitat de l’època: el problema
del cacic que abusa de la gent que està sota les seves ordres. Romanticisme: Els personatges s’expressen de manera apassionada.
/ Manelic mata Sebastià, que tenia tot el poble oprimit, i per això es
converteix en heroi. / El tema principal és l’amor. Hi ha un triangle
amorós entre Sebastià, Marta i Manelic.
Correccions "El Temps" i "Accidents geogràfics"
Correccions "El Temps" i "Accidents geogràfics"
34. a-C / b-C / c-C / d-F / e-C
35. a Pel maig, cada dia un raig. b A l’agost, a les set ja és fosc.
c Pel febrer, treu fl or l’ametller. d A l’abril, cada gota en val mil.
e Pel juny, la falç al puny. f Pel juliol, ni dona ni cargol. g Al febrer
posa’t la bufanda que fa fred. h Pel juliol, sega qui vol. i Pel setembre qui tingui llavors que sembri. j Al juny , l’estiu no és lluny.
k abril fi nit, el camp florit. l La pedra de juliol no té consol. m De flor de març, fruit no en veuràs.
36. a de la matinada; b del matí; c del matí a 1 del migdia i de 4 a 6
de la tarda; d del vespre; e de la nit.
37. a a la tarda. b a dos quarts de nou? c a un quart de dotze? d a
tres quarts de nou. e al matí. f A la nit. g a la matinada. h a un
quart de vuit.
39. a-4 / b-10 / c-13 / d-12 / e-9 / f-1 / g-11 / h-7 / i-2 / j-5 / k-6 / l-3
/ m-8
40. a turó; b carena; c balma; d solana; e congost; f obaga; g glacera.
41. a-4 / b-6 / c-9 / d-12 / e-8 / f-10 / g-3 / h-2 / i-7 / j-11 / k-5 / l-1
42. a gorg; b esculls; c arxipèlag; d estret; e aiguamolls; f istme.
Correccions lèxic "El medi urbà i el medi rural"
Correccions "El medi urbà i el medi rural"
46. viarany: corriol / vorera: voravia / callís: caminal / camí de bast:
camí de ferradura / camí carreter: camí de carro.
47. a Abans que fessin la carretera, això era un camí ral. b Els pastors guien els ramats pels camins ramaders. c El camí de ferradura permet el pas de bestiar, però és massa estret perquè hi
passi un carro. d Si aneu a peu, és millor que passeu per aquesta drecera que porta directament al poble. e Per aquest corriol
no hi passa mai ningú, per això hi ha tanta vegetació. f Hi ha sots
però és prou ample; és un camí de carro. g Per anar pels horts,
cal passar pel caminal. h La marrada passava a prop d’un llac
preciós. Pagava la pena desviar-se una mica.
48. Una cruïlla de carrers és el lloc on s’entrecreuen dos carrers o
més. Per extensió, una cruïlla de camins és el lloc on s’entrecreuen dos camins o més.
49. La paraula és tanca.
50. porc, truja, garrí / cavall, euga o egua, pollí / bou, vaca, vedell /
boc, cabra, cabrit / marrà, ovella, xai / ase, somera, pollí.
51. medi rural: agricultor, ramader, agent rural, pastor, masover, rabadà, veterinari (està relacionat amb el medi rural i també amb
l’urbà), pagès, auxiliar forestal, viticultor, apicultor, horticultor
medi urbà: conserge, policia local, escombriaire, secretari, acomodador, veterinari (està relacionat amb el medi urbà i també
amb el rural), recepcionista, botiguer, cambrer, caixer, botiguer,
professor universitari.
52. a Si plantes julivert al maig tot l’any en tens a raig (Vol dir que el
mes de maig, quan comença la calor, és el moment adequat per
plantar el julivert). b Si no regues pel juliol tot l’any el camp se’n
dol (Vol dir que durant el mes de juliol, moment en què la calor
és molt forta, cal regar a consciència). c Març marcejador, que
de nit fa fred i de dia, calor (Vol dir que durant el mes de març
el temps és inestable).
53. a recol·lectar; b segar; c agarbar; d cavar; e batre; f adobar;
g sembrar; h llaurar; i plantar; j podar.
CATALÀ 1r LÈXIC. RELACIONS FAMILIARS
LÈXIC. RELACIONS FAMILIARS
Llegir la pàgina 218 del llibre de text.
Respondre les activitats de la pàgina 219: 55, 56, 57.
Llegir la pàgina 218 del llibre de text.
Respondre les activitats de la pàgina 219: 55, 56, 57.
CASTELLANO 2º FENÓMENOS SEMÁNTICOS
FENÓMENOS SEMÁNTICOS
Lectura de la teoría de la página 91 del libro de texto.
Actividades: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 y 9 de las páginas 91- 92 del libro.
Lectura de la teoría de la página 91 del libro de texto.
Actividades: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 y 9 de las páginas 91- 92 del libro.
CASTELLANO 1º LA SÍLABA
LA SÍLABA ( páginas 167-168)
Lectura de la teoría de la Sílaba y las Reglas generales de acentuación del libro de texto.
Actividades: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 y 13.
Lectura de la teoría de la Sílaba y las Reglas generales de acentuación del libro de texto.
Actividades: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 y 13.
Literatura Àngel Guimerà
ÀNGEL GUIMERÀ
Llegeix el text de la pàgina 224 i respon les preguntes de la 1 a la 8 de la pàgina 225
EL TEMPS lèxic
EL TEMPS
Després de llegir el vocabulari sobre el temps de les pàgines 200 i 201 del llibre de text:
1- Fes les activitats de la 34 a la 37
ACCIDENTS GEOGRÀFICS lèxic i redacció
ACCIDENTS GEOGRÀFICS
Després de llegir el vocabulari sobre els accidents geogràfics de les pàgines 202 i 203 del llibre de text:
1- Fes les activitats de la 39 a la 42
2- Busca una fotografia d'un paisatge i fes-ne una descripció de 12 línies on surti vocabulari d'aquesta unitat.
Compte amb els signes de puntuació (comes, punts i comes, punt i seguit , punt i a part).
Compte amb els signes de puntuació (comes, punts i comes, punt i seguit , punt i a part).
EL MEDI URBÀ I EL MEDI RURAL lèxic i redacció
EL MEDI URBÀ I EL MEDI RURAL
Després de llegir el vocabulari sobre el medi urbà i el medi rural de les pàgines 218 i 219 del llibre de text:
1- Fes les activitats de la 46 a la 53
2- Escriu una redacció de 10 línies sobre el tema: "Què és millor viure en un poble o en una ciutat? Compte amb els signes de puntuació (comes, punts i comes, punt i seguit , punt i a part).
Estructura-la en tres parts: presentació, desenvolupament i conclusió.
Estructura-la en tres parts: presentació, desenvolupament i conclusió.
SHAKESPEARE
Lectura de la biografía de Shakespeare. Escoge un personaje favorito y elabora una vida divertida y curiosa sobre él.
Enlace:https://drive.google.com/file/d/1qaGgeaP2Q2h120w8RzTY-8X2dy9iGVcm/view?usp=sharing
Enlace:https://drive.google.com/file/d/1qaGgeaP2Q2h120w8RzTY-8X2dy9iGVcm/view?usp=sharing
Suscribirse a:
Entradas (Atom)